En 1951, Berenice Abbot va publicar un text titulat “La fotografia en la cruïlla”. En aquell text, la fotògrafa americana temptava d’esbrinar quins camins se li obrien a la fotografia en uns moments confusos i de canvis importants. Ara, seixanta anys després, ens hem pres la llibertat d’agafar-li el títol per donar nom a una jornada de debat sobre la fotografia en l’era d’nternet.
La fotografia en la cruïlla, tindrà lloc el proper dissabte 2 d’abril a la Casa de la Cultura de Sueca (carrer de la Mare de Déu, núm. 1). L’assistència a la jornada serà lliure, fins completar l’aforament del saló d’actes.
Sabem que en una jornada d’aquestes característiques no podem donar resposta a tots els interrogants que la fotografia té plantejats en aquests moments, sabem també que potser en el debat ens n’apareixeran més, d’interrogants, és per això que ens plantegem aquesta jornada com un primer intent de fomentar el debat al voltant de la fotografia i de posar en contacte aquells que ens hi dediquem des de diferents vesants, tals com el teòric, el didàctic, el professional i l’amateur. Per encetar aquest debat hem considerat que, en la mida de les nostres possibilitats i l’interés que els temes desperten, podiem partir d’aquestes quatre reflexions:
1. Tot just quan la fotografia ha adquirit un cert prestigi com a mitjà de creació i és plenament acceptada pels museus, les eixides professionals per a aquest mitjà van en franc retrocés i la pràctica professional fotogràfica es veu fortament qüestionada. No obstant això el nombre d’alumnes de les escoles de fotografia o dels centres oficials que la imparteixen va en augment. Per què? Què aprenen? Per a què se’ls prepara? Què busquen els estudiants de fotografia?
2. La fotografia documental es veu contestada des d’alguns sectors, se li qüestiona la veracitat i la credibilitat; els diaris i revistes retallen la plantilla de fotògrafs confiant en material d’agències que produeixen uns continguts estandaritzats i reiterats o recorren a materials “d’aficionat” rebaixant els criteris de qualitat i professionalitat, per tal de rebaixar costos. En canvi la fotografia artística es centra en el document i la fotografia de premsa, fonamentalment de conflictes bèl·lics, guanya públic i accedeix a les sales d’exposicions i el mercat de l’art. Quines són les perspectives que se li presenta al fotoperiodisme?
3. Les agrupacions fotogràfiques, que han estat tradicionalment un lloc on aprendre tècnica fotogràfica, veuen com la formació es trasllada a les escoles de fotografia i les seues activitats, tradicionalment endogàmiques, tendeixen a apropar-se a sectors de la fotografia allunyats del salonisme o l’associacionisme, i viceversa. En eixe context, quin és el seu paper en un futur immediat?
4. Internet ha fagocitat la transmissió d’informacions i ofereix eines de difusió per a la fotografia, tant des del vessant teòric com de producció d’imatges, però tanmateix genera un tal excés d’informació que dificulta la localització de les imatges que interessen. Quin paper juguen en aquesta situació els blogs i altres mitjans com el Flickr o Picassa? Com emprar els blogs o xarxes socials per al debat i la transmissió de continguts fotogràfics trascendents?
Des d’aquesta pàgina, en dies successius, anirem donant compte del programa, dels participants en la jornada, d’enllaços interesants sobre el debat fotogràfic i altres assumptes que puguen resultar d’interés. També tenim la intenció d’incloure, una vegada passada la jornada, les intervencions fetes en aquella i, si és possible mantenir aquesta pàgina com lloc de trobada de posteriors debats o contribucions. Naix, doncs aquesta pàgina amb la voluntat de ser un espai obert a la participació. Esperem les vostres aportacions.
Francesc Vera